EL POETA ADOLESCENT
Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.
Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre.
Comentari:
En aquest poema en Joan Vinyoli ens explica com va ser el seu començament, els primers moments i els primers sentiments com a poeta. Ens ho reflecteix mitjançant describint-nos el paissatje que hi ha en el contorn dels arbres i muntanyes, retenint els seus pensaments mitjançant les paraules, com per exemple, la solitud, els somnis i el que creu que serà el seu destí.
