MOT RERA MOT

Quan feia, ric d'infància, a clar de nit,
mentre la gent dormia ja, el pessebre,
amb palpadores mans de cec, absort,
posava tous de molsa humida als junts
dels suros nets i veia clar paisatge.

Ara que intento, vell i pobre, fer,
desconhortat, nit closa ja, el poema,
bròfec, nuós, amb mans tremolejants,
poso llacunes de silenci trist,
mot rera mot, i miro la tenebra.

Comentari: Sentir l'infància és una gran riquesa on pots tocar o sentir la sensibilitat d'un nen fent un pessebre. Quan et fas gran, al cap del temps pots sertir-te pobre visquen dins de la vellesa, això ho podem distingir gràcies a: mans tremolejants, tristor, foscor.

EL POETA ADOLESCENT

Diré el contorn dels arbres i muntanyes,
la solitud, els somnis, el destí;
allò que és trànsit vers una altra vida,
la llum entre dos clars, vull retenir.

Com una rel desfent-se de la terra
cap a la llum d'inaccessibles astres,
així m'arrenca com el torb insomne
l'amor i em lliura a un altre.

Comentari:

En aquest poema en Joan Vinyoli ens explica com va ser el seu començament, els primers moments i els primers sentiments com a poeta. Ens ho reflecteix  mitjançant describint-nos el paissatje que hi ha en el contorn dels arbres i muntanyes, retenint els seus pensaments mitjançant les paraules, com per exemple, la solitud, els somnis i el que creu que serà el seu destí.

Joan Vinyoli

Poeta nascut a Barcelona d'una fecunda trajectòria, inseparable de la seva pròpia vida, el sentit de la qual qüestionava des de l'interrogant de la fe. Li va incitar a escriure una frase de Rilke: "La poesia no és cosa de sentiments, sinó d'experiències". Va guanyar el Premi Óssa Menor 1951 amb el llibre de poemes Els hores retrobades. Amb Tot és llaura i cap de bestiar (1970) va arribar el reconeixement de la crítica i a partir de llavors va publicar de forma regular. El seu últim poemari, Passeig d'aniversari (1984), va rebre múltiples premis, entre ells el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premi Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer Maria Rilke es van recollir en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985). Va ser membre de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Joan Salvat Papasseit

 Va néixer a Barcelona ( 16 de maig 1894 - 7 d'agost de 1924 ), és el poeta més representat dels moviments vanguardistes que es desenvolupant a Catalunya, entre els anys 1917 fins 1924. Es d’origen molt humil, la seva obra respon a un pensament anarquista i sentimental. La revolució política-social i literària del poeta, el portant a publicar una sèrie de manifestos on exposa tesis revolucionàries. Més endavant evoluciona cap a un estil més personal, més calmat, es manifesta llavors ple de tendresa, amor i sensualitat. Degut que la seva salut va estar marcada per la tuberculosis, el seu esperit va mostrar sempre els seus desitjos de viure. La seva malaltia es va agreujar en el 1924 just quan acabava de complir 30 anys, canviant així una madura producció poètica.

Res no és mesquí

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

En aquest poema en Joan Salvat Papasseit ens explica el respecte que sent per la vida, per ell no hi ha res que sigui dolent. Tots els seus desitjos son positius i ens ho fa veure amb els seus ulls.

Amo l'aroma

Amo l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa
com vela nova que troba el garbí.

Les xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap d'elles pledeja-
pledejarien si em veieu sofrir.

Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora, del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em donaria teu.

En aquest poema en Joan Salvat Papasseit ens explica el que pot arribar a sentir per una dona. I el que li agrada sobre aquesta dona és el seu aroma.

Quasi autoretrat

Mira’m davant aquest full de paper

confegint mots, convocant amb esforç

presencies obscures. No al regust

d’uns anys esdolceïts, sinó el licor

d’ara mateix que bec a patits glops

avarament i amargament. Tindràs

la imatge certa d’aquest jo novell

desposseït de tot, senyor de tot,

que no projecta l’ombra cap enlloc

i es sobreviu en tot, desmesurat.

Mira’m inscrit damunt aquest paper

i solc a solc pots dibuixar-me el gest.

Tot es concret, i nu, i elemental.

No tinguis por de penetrar el secret

d’aquest tendíssim jo que tens els dits.

Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.

                                                                                                                                        Miquel Martí i Pol

En aquest poema en Miquel Martí i Pol ens reflecteix un home desesperat i deprimit, i utilitza el licor per poder passar les seves penes. I no pensa en el futur, que li és igual el que passi o el que li passi, a ell o el seu entorn. 

BIOGRAFÍA MIQUEL MARTÍ POL

Miquel Martí i Pol neix a Roda de Ter (Osona), 1929. Va morir el dia onze de novembre del 2003. Poeta, Prosista i traductor. Va estudiar els estudis primaris en l'escola parroquial del seu poble. Als catorze anys va començar a treballar en el despatx d'una fàbrica de fils de cotó. Va treballar allà durant gairebé trenta anys, fins que en 1973 una esclerosi múltiple li va obligar a deixar el treball i a convertir-se en pensionista de gran invalidesa. Abans, als dinou anys havia sofert una greu tuberculosi pulmonar. Es va casar dues vegades i va tenir dos fills del primer matrimoni.

Ha publicat més de trenta llibres, la major part de poesia. Encara que té un volum de narracions editades, dos llibres de “memòries novelades” i una de correspondència amb el poeta Juan Vinyoli. Actualment la seva Obra Poètica és en curs de ser editada a la col·lecció “Clàssics Catalans del segle XX” d'edicions 62. En volums personals o en antologies, la seva poesia ha estat traduïda, entre altres llengües: a l'espanyol, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, eslovè, búlgar, rus, japonès etc. I també, en el cas excepcional d'un poema encarregat per la UNESCO, el xinès, l'àrab i l'esperanto.

Ha traduït una vintena de llibres, principalment del francès, amb esporàdiques incursions a l'espanyol i a l'italià. Alguns dels autors dels llibres que ha traduït són: Neruda, Flaubert, Zola, Gianni Rodari, etc.

Entre uns altres a obtingut el Premio Ossa Menor, el Premi de la Crítica, el Salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (primer en traducció i després en poesia), etc. I en 1991 se li va atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

BENVINGUTS al blog!

Aquest és un blog que estarà dedicat a la literatura catalana i sobretot, pels poetes catalans.

Cada mes s'adjuntarà un poeta que l'escollirà el professor de classe, i a aquest poeta se li anomenarà "el poeta del mes". A través d'aquest poeta haurem de fer un comentari d'algun dels seus poemes i buscar informació sobre la seva biografia.

adeú, que vagi bé!