Quasi autoretrat

Mira’m davant aquest full de paper

confegint mots, convocant amb esforç

presencies obscures. No al regust

d’uns anys esdolceïts, sinó el licor

d’ara mateix que bec a patits glops

avarament i amargament. Tindràs

la imatge certa d’aquest jo novell

desposseït de tot, senyor de tot,

que no projecta l’ombra cap enlloc

i es sobreviu en tot, desmesurat.

Mira’m inscrit damunt aquest paper

i solc a solc pots dibuixar-me el gest.

Tot es concret, i nu, i elemental.

No tinguis por de penetrar el secret

d’aquest tendíssim jo que tens els dits.

Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.

                                                                                                                                        Miquel Martí i Pol

En aquest poema en Miquel Martí i Pol ens reflecteix un home desesperat i deprimit, i utilitza el licor per poder passar les seves penes. I no pensa en el futur, que li és igual el que passi o el que li passi, a ell o el seu entorn.